Que demani un desig...

Per mi, és el dia més important del calendari. El dia del meu aniversari m’agrada, inclús diria que és el dia que m’agrado jo.

Fer anys és vida. Fer anys és un regal, per mi és l’inici d’un any nou, per això m’agrada felicitar a la  gent el dia del seu aniversari amb un feliç any nou.
El dia del meu aniversari em dibuixo un somriure amb pintallavis permanent i demano un desig, o dos o tres...

Aquest aniversari no deixo d’agrair però tinc enyor. La mare hi és però la trobo a faltar, molt. He decidit donar un petit espai a l’enyor des de l’amor no des de l’oblit, el dia serà llarg i haurà temps per tot.

I temps per compartir i brindar, temps per contestar trucades (sóc fan de les trucades) i missatges i temps per rebre el pes d’un any més. Un pes agraït, un pes amb experiència i amb procés, perquè mai deixem d’estar en procés. 

I l’edat, l’edat que em fa pensar que la meva pell està canviada, plena de vida i sense trampes, amb ferides, sí, però plena de vida.
Sense gimnàs ni cremes cares no puc tenir un cos estirat, jo sóc més de sofà i tal... així que no em queixaré.
Per tan em dono permís per equivocar-me, per dubtar, per no ser perfecte. Em dono permís per continuar i acceptar.
Me rodean seres xulos, verbos inventados, adjetivos divertidos i pronoms no tan febles
Tinc edat, i sé que hi han coses que no depenen de mi, les que sí, m'esperen per fer una reunió i veure que fem...
mentrestant m’aturo i demano un desig
...
ja!