No heu escoltat mai una conversa entre sospirs?
Us tradueixo una:
- què fort (sospir sec, mig-curt amb alguna consonant, normalment una f)
- molt (sospir llarg, aquí combina dues consonants i una vocal buf, allargant la u molt)
- però estàs bé? (sospir curt, molt curt i que porta una u)
- no (aquest és el més llarg, amb una a, però no el confongueu amb el sospir de la queixa que aquell porta un ai llarg i rotund)
... i és en aquesta part quan es deixa de sospirar i molt afablement, o no, surten las paraules.
Sempre he pensat que els punts suspensius son un sospir escrit...
El sospir de setembre està ple de connotacions i grans converses, ple d’enyor, de somriures, d’una mica de son i de records, perquè els sospir de setembre són del mes d’agost.
En els meus sospirs de setembre hi han gràcies, moltes gràcies, hi ha enyor i un munt de rialles, de pessigolles, de complements directes, sospir d’una albada, d’una conversa, sospirs plens de coets, de camins a fer.
He sospirat tant que m’he desinflat i em sento lleugera. Estic preparada per tornar-me a inflar. Tinc el pulmons preparats per treure consonants, vocals i qui sap, si inclús inventaré un nou sospir.
