Així que avui ho intento, però no em surten frases que puguin fer un paràgraf, frases amb un principi i un final...
Tinc un munt de paraules, així que amb el vostre permís aquí va el meu sospir:
He de arreglar això. Vull pintar un quadre. Ho he oblidat. Et penso. Tinc son, molta son. He de trucar. I si marxo? Silenci. Sister. Moments. Cos. Em fa mal el peu. Ja estem a juny. Cadaqués. Pessigolles. Nasti de plasti. Alls secs mai couen. Aquí em surten més pessigolles. Verigüel fandango. Cola-jet.
Més pessigolles. A mi me mueve el aire si lo soplas tú. Calendari de cap de setmana. Pares. Pinya, sóm una pinya i no vivim a sota del mar. Tu. Aquell dia. Quién me ha robado el mes de abril? Yo lo qué quiero es leer tus páginas en blanco. Sofà. Series, molts capitols. Arròs melós de gambes, que no rissoto. Vi blanc sec, amb gust a torrats i fruits secs. Amigues. Vacances. Plans. Nit sense dormir. Ballar. Estic cansada. Tinc molt a dir i no tinc veu. Corrent d’aire. Concert de fi de curs. Acaba el curs i jo no sé si estic graduada.
Tot es posar-se que no postrar-se. Sembla que tornen. Sembla que sóc capaç de enfilar una frase sencera. Sembla que no més era un tap. Però us dic una cosa, el sospir d’abans, el sospir ple de paraules, el sospir profund, sense pensar, te molt de sentit. Així doncs, ballem, ballem.
Torno agafar aire, torno a respirar.
Gràcies per aquesta hiperventilació, gràcies per estar.
Pessigolles de divendres en dijous
